Full movie, English version.”141 Days” is the first independent documentary film showing politics without censorship. The film shows, for the first time, the human relationships and the most intimate interiors of a contemporary political party. The action takes place in Catalonia in 2010, when Catalan civil society decides to undertake the independence process of its country.

17 Comments

  1. David Garcia Algilaga

    HistĂČric documental i trepidant pel·lĂ­cula.

    Susana Crestelo i Albert Fuguet ens xiuxiuegen a l’orella les intimitats de SI durant la seva primera cita electoral, per a la qual s’han de preparar al mateix temps que crear-se i construir-se a sí mateixos en una cursa a contrarellotge.

    Finestra a les entranyes d’un projecte polĂ­tic independentista catalĂ  que conjuga l’idealisme dels voluntaris amb la realitat de la polĂ­tica mĂ©s actual amb les seves enveges, farses, Ă nsies de poder i enfrontaments d’egos.

    És la radiografia d’aquell moviment amb el retrat dels seus caps visibles i els seus col·laboradors mĂ©s directes.

  2. Ma. MercĂš Juanpere

    Una gran descoberta que en cap cas deixa indiferent i que permet ser extrapolable a altres Ă mbits.

    Tot i que sĂłc força reĂ cia a temes d’Ă mbit polĂ­tic, aquesta cinta mereix tot el meu respecte. ‘141 dies’ Ă©s un exemple real que ens permet conĂšixer i entendre la polĂ­tica. Realitat i actualitat no sempre van lligades i aquest n’és un clar exemple.

    Realitat i actualitat no sempre van lligades i aquest n’és un clar exemple. Una de les grans excel·lĂšncies d’aquesta cinta Ă©s la seva voluntat d’exposar una realitat sense retrets, justificacions ni moralines finals. Una pel·lĂ­cula documental que dĂłna veu a tots els implicats i que cedeix als propis espectadors el dret a la crĂ­tica.

    Tot i que sĂłc força reĂ cia a temes d’Ă mbit polĂ­tic, aquesta cinta mereix tot el meu respecte. Per la valentia d’endinsar-se en un projecte d’aquesta magnitud i des d’un punt de vista objectiu. Els minuts passen amb substĂ ncia i d’una forma molt amena.

    ‘141 dies’ Ă©s un exemple real que ens permet conĂšixer i entendre la polĂ­tica. Una visiĂł des de dins de les relacions, febleses i defectes dels seus protagonistes que se serveixen d’una il·lusiĂł col·lectiva per fer-se un lloc dins el panorama polĂ­tic. És una mostra de les interioritats d’un partit polĂ­tic perĂČ tambĂ© una histĂČria de poder, traĂŻcions i enganys.

    ‘141 dies’ ens transporta a la feina a l’ombra, a les interioritats dels despatxos. AllĂ  on la realitat abandona les mĂ scares. Aquella vessant fora de l’abast del gran pĂșblic, d’aquells que han de jutjar. És una proposta atrevida que sense cap mena de censura ens descobreix la histĂČria real d’uns personatges d’actualitat.

  3. Roger Tuset

    Una pel·lĂ­cula que no s’ha fet mai abans i que difĂ­cilment es podrĂ  tornar a fer.

    Se’m contraposen sentiments a priori difĂ­cils de connectar. FASCINANT la sinceritat i autenticitat de tots i cadascun dels protagonistes.

    Se’m contraposen sentiments a priori difĂ­cils de connectar. Un documental on es mescla l’emociĂł, la il·lusiĂł, els anhels i sentiments amb l’ambiciĂł, el menyspreu, l’egolatria i la deslleialtat. DesprĂ©s de veure ‘141 dies’ navego entre la rĂ bia i la indiferĂšncia.

    FASCINANT la sinceritat i autenticitat de tots i cadascun dels protagonistes. Es treuen les mĂ scares i es mostren tal com sĂłn, tal com ningĂș els ha vist i ningĂș els veurĂ ! Tot s’hi val per arribar al poder o per arribar on es vol o es necessita per tenir aquest poder? Una pel·lĂ­cula documental que no s’ha fet mai abans i que difĂ­cilment es podrĂ  tornar a fer.

  4. Juan A. Alonso Velarde

    Una pelĂ­cula que nadie deberĂ­a perderse.

    Visionen el documental y disfruten del mismo. Por muchas palabras, no es lo mismo verlo a que te lo cuenten y doy fe de que lo primero llega a dejar sin palabras que lo definan.

    Albert Fuguet y Susana Crestelo son los directores de ‘141 dĂ­as’, un documental que nadie deberĂ­a perderse para poder conocer de primera mano cĂłmo funcionan en realidad los ’independentistas’ Joan Laporta y Alfonso LĂłpez Tena, muñidores de Solidaridad Catalana por la Independencia. A estos caballeros al final lo que verdaderamente les ocupa y les preocupa es ocupar una pequeña parcela de poder, aunque sea mĂ­nima, y no disimularĂĄn un ĂĄpice en ’contaminar’ un recuento de votos para evitar que sean otras las opciones que manden en el partido.

    Desde luego, los autores de esta obra audiovisual han tenido la perspicacia de no recurrir a los soportes tradicionales para su difusión, primero porque el coste sería elevado y luego, quizå lo mås importante, que hubiesen tenido mås que problemas para difundirlo en las salas comerciales de Cataluña, ya que al final, aunque los propios responsables de Solidaridad les dejaron grabar sin mayores dificultades, no debe gustar mucho en el seno del partido que se sepa cómo se desarrollaron determinados acontecimientos y cómo al final interesaba mås la lucha por llegar a la poltrona que el luchar por esos ideales.

    Gracias a esta cinta, se ha podido ver en primera línea y también entre bastidores como la conformación de un partido con un ideal claro al final acaba influenciada por unas luchas intestinas de poder, donde todos quieren subirse al carro de la poltrona, del escaño o del asiento de concejal para intentar sacar tajada al precio que sea.

    Precisamente, los Laporta y compañía, que alegan ser distintos que otros partidos, acaban siendo en el fondo iguales
 a todos les pierden las formas. Ahora sĂłlo queda que ustedes visionen el documental y disfruten del mismo. Por muchas palabras, no es lo mismo verlo a que te lo cuenten y doy fe de que lo primero llega a dejar sin palabras que lo definan: ver ‘141 dĂ­as’.

  5. Gemma Vergés

    Una pel·lĂ­cula GENIAL, excepcional i d’excel·lent realitzaciĂł.

    Quan acabes de veure la pel·lĂ­cula, l’Ășnica cosa que et passa per la ment Ă©s la paraula GENIAL. És un documental excepcional que s’ha de veure.

    Genial i d’excel·lent realitzaciĂł. No crec que es pugui dir alguna cosa original desprĂ©s de veure la pel·lĂ­cula documental ‘141 dies’ dels directors Albert Fuguet i Susana Crestelo. Simplement, en veure els primers crĂšdits, l’Ășnic que et passa per la ment Ă©s la paraula GENIAL. El que demana avui en dia la societat Ă©s transparĂšncia i, al llarg del documental, Ă©s el que es mostra. La transparĂšncia com tambĂ© la decadĂšncia d’un partit polĂ­tic, en aquest cas SI. No hi entenc massa, perĂČ des del meu punt de vista Ă©s d’una excel·lent realitzaciĂł; i aixĂČ ajuda plenament a la transparĂšncia que es projecta.

    És un documental que s’ha de veure. Crec sincerament, que la pel·lĂ­cula ens mostra la crua realitat d’un partit polĂ­tic sense cap mena de censura i aixĂČ Ă©s el que necessita veure Catalunya. És un documental que s’ha de veure, s’ha de conĂšixer la realitat plenament diferent de la realitat que es ven. Al inici, sembla que els polĂ­tics professionals que hi apareixen estiguin disposats a canviar la situaciĂł de falsa democrĂ cia, a fer vertaderament una polĂ­tica social que tingui en compte la societat. Una polĂ­tica doncs, de voluntaris i voluntĂ ries del paĂ­s. I Ă©s que, una de les frases a destacar del, si no m’equivoco, Joan Laporta Ă©s: “AixĂČ no Ă©s polĂ­tica, Ă©s fer PaĂ­s”. A mesura que passen els minuts, perĂČ, t’adones que la frase queda totalment capgirada, i que l’ambiciĂł, la polĂ­tica personal i l’enveja sĂłn els veritables lĂ­ders del procĂ©s.

    Crec que el documental Ă©s excepcional. Des dels primers minuts m’hi he quedat enganxada i he tingut moments de tot i la veritat Ă©s que no et quedes indiferent. Realment el penso recomanar a tots els meus amics. Realment ha valgut la pena!

  6. Oriol Romeu

    ‘141 dies’ t’enganxa des del primer moment pel seu pols narratiu i per la seva fotografia i espontaneïtat.

    Una pel·lícula que enganxa en la quÚ hi veiem com es mouen les peces al joc de la política. Magnífic treball.

    MagnĂ­fic treball. La primera paraula que em ve al cap desprĂ©s de veure per primer cop ‘141 dies’ Ă©s: honestedat. Em sembla una paraula adequada per qualificar el magnĂ­fic treball de l’Albert i la Susana que, malgrat les dificultats econĂČmiques, materials i humanes, van apostar i creure en un projecte periodĂ­stic i l’han sabut defensar fins al final.

    Una pel·lĂ­cula que enganxa. Crec que el documental enganxa des del primer moment pel seu pols narratiu, per la seva fotografia, amb una dosi important d’espontaneĂŻtat i que l’evoluciĂł dels esdeveniments encara fa que sigui un document mĂ©s interessant.

    Com es mouen les peces al joc de la política. Si amb “FC Barcelona Confidencial” vam descobrir les interioritats d’una junta d’un club de futbol, amb ‘141 dies’ podem veure amb tot detall la constitució i evolució d’un partit polític que naixia del no-res. Moltes de les coses que hi veiem ens poden donar pistes de com es mouen les peces al joc de la política i de com poden ser d’efímeres les coses.

  7. NĂșria Vidal

    Un documental Ășnic i molt recomanable.

    La pel·lĂ­cula sorprĂšn, mai s’ha vist res semblant. Una llĂ stima que els mitjans parlin tan poc de ‘141 dies’.

    Una llĂ stima que els mitjans parlin tan poc de ‘141 dies’. En primer lloc dir que Ă©s una llĂ stima que aquest documental no hagi tingut mĂ©s difusiĂł, jo no en tenia ni idea de la seva existĂšncia fins que em va aparĂšixer per Twitter. Documental autofinançat, autoproduĂŻt i autodistribuĂŻt, aixĂČ em va agradar i vaig decidir mirar-lo.

    La pel·lĂ­cula sorprĂšn. Un cop vist, vaig quedar gratament sorpresa, el documental mostra sense cap tipus de complexe la polĂ­tica per dins, els protagonistes es mostren tal com son. És realment sorprenent que els realitzadors hagin pogut tenir aquest tipus d’accĂ©s al procĂ©s de creaciĂł del nou partit polĂ­tic. Albert Fuguet explica que mai se’ls van prendre seriosament, “pensaven que Ă©rem uns aficionats”.

    Mai s’ha vist res semblant. EstĂ  molt ben fet i muntat, et permet entendre a la perfecciĂł com Ă©s la polĂ­tica catalana i fa una mica de resum histĂČric molt pedagĂČgic, la veritat Ă©s que Ă©s un documental Ășnic, mai s’ha vist res semblant, i molt recomanable.

    Es pot veure com una iniciativa popular Ă©s dinamitada per polĂ­tics i personatges amb poder mediĂ tic. El material gravat i els comentaris dels protagonistes parlen per si sols.

  8. Nuria AlcalĂĄ

    Un exemple de l’exercici del periodisme necessari.

    La pel·lĂ­cula atrau l’atenciĂł de l’espectador, que tambĂ© gaudeix d’una imatge molt cuidada. Un projecte valent i un treball periodĂ­stic de base.

    Un projecte valent. Un context, l’actual, que demana inevitablement uns moments de seriosa reflexiĂł; i un exemple de l’exercici del periodisme necessari, aquell que no es conforma amb empassar-se el missatge d’una declaraciĂł polĂ­tica, sinĂł que tĂ© l’ambiciĂł de mirar mĂ©s enllĂ . Uns ‘astres’ que s’han alineat a ‘141 dies’ i que fan d’aquesta pel·lĂ­cula documental una mirada crĂ­tica curosament tractada sobre l’inici i primeres passes d’un projecte polĂ­tic, Solidaritat Catalana per la IndependĂšncia, a mĂ©s de permetre una molt rĂ pida extrapolaciĂł a la resta del teixit polĂ­tic del nostre paĂ­s.

    La pel·lĂ­cula atrau l’atenciĂł de l’espectador, que tambĂ© gaudeix d’una imatge molt cuidada. Il·lusiĂł, desavinences, ambicions de poder… Aquests missatges es transmeten de la millor manera possible, portant els ulls de l’espectador als mateixos escenaris i les mateixes situacions Ă cides en quĂš es troben diferents membres del teixit polĂ­tic del paĂ­s a travĂ©s d’un objectiu que, de vegades, fa pensar que Ă©s invisible als protagonistes. En definitiva, una transparĂšncia que no pot sinĂł atraure l’atenciĂł d’un pĂșblic que tambĂ© gaudirĂ  d’una imatge molt cuidada.

    Un treball periodĂ­stic de base. Personalment, i escombro cap a casa, considero que ‘141 dies’ porta tambĂ© un vertader exemple de respecte per un treball periodĂ­stic de base, en un moment on es qĂŒestiona dia a dia la validesa de la professiĂł. I tot aixĂČ tambĂ© emmarcat en una conjuntura que desafavoreix iniciatives culturals com aquesta, perĂČ que Albert Fuguet i Susana Crestelo no dubten en defensar a travĂ©s de la distribuciĂł mĂ©s propera i potencialment mĂ©s efectiva que existeix avui dia. Els dono l’enhorabona, molt sincerament, per la seva feina i per dignificar la base periodĂ­stica darrere del seu projecte!

  9. SebastiĂĄn MarĂ­n

    Una excelente pelĂ­cula.

    Un guión muy bien armado. Esto que pasó en Cataluña podría ser perfectamente trasladado a Chile u otro país.

    Un guiĂłn muy bien armado. Una pelĂ­cula excelente no sĂłlo por su guiĂłn, sino porque retrata lo que es la polĂ­tica universal por dentro. El protagonismo de Fenoll es fantĂĄstico. Es muy interesante como ese personaje pasa de un simple tipo a ser la cara visible de lo que sucede en la polĂ­tica actual

    Esto que pasĂł en Cataluña podrĂ­a ser perfectamente trasladado a Chile u otro paĂ­s. En la polĂ­tica actual, al final, todos sucumben al poder. Buscan un lugar en lo alto y olvidan el sueño de libertad por el cual se luchaba desde un principio. En ‘141 dĂ­as’ Fenoll lucha, pero no puede con el “establishment”, y ya estĂĄ.

  10. Gerard Tost

    Una pel·lícula molt bona.

    ‘141 dies’ retrata la porqueria que hi ha darrere de la majoria de partits polĂ­tics del sud d’Europa.

    ‘141 dies’ retrata la porqueria que hi ha darrere de la majoria de partits polĂ­tics del sud d’Europa. Potser sorprĂšn que aixĂČ no s’hagi vist mai aixĂ­ en pantalla gran, perĂČ n’estic segur que el personal que ha tingut militĂ ncies polĂ­tiques no s’estranyarĂ  de gairebĂ© res…

    Opino que la pel·lĂ­cula docu-reality ‘141 dies’ Ă©s molt bona. Vist des de dins amb un punt de vista exclusiu i resseguint tota la campanya i precampanya de SI (un nou partit polĂ­tic de Catalunya)… O sigui, com fan les organitzacions de doble moral, aprofitar-se dels incauts i de la bona fe de molts voluntaristes per assegurar el futur immediat d’uns pocavergonyes. El pa de cada dia de la polĂ­tica de Catalunya (lliure!)

    La pel·lĂ­cula m’ha portat records molt agradables de la campanya electoral de 2010. Va ser genial. A la campanya jo feia de representant electoral general i, alhora, de cap de comunicaciĂł de la CORI (http://cori.cat). A la CORI no hi ha gaire pressupost i el personal fa moltes tasques, perĂČ presentar-se a unes autonĂČmiques Ă©s nomĂ©s qĂŒestiĂł de ganes i de gent per emplenar quatre llistes provincials. Me’n recordo que ens en fotĂ­em bastant dels de SI, per moltes raons, perĂČ una d’elles era que nosaltres vam fer la campanya (tota!) amb 1.000 euros, comunicaciĂł inclosa, i vam aconseguir prime time a la majoria de cadenes de televisiĂł privades espanyoles. En part va ser grĂ cies a la Carmen de Mairena, el nostre fitxatge estrella per Barcelona, i vam riure molt quan en Joan Laporta i la seva tropa van haver de recĂłrrer a Maria Lapiedra per xupar una mica de cĂ mera gratis.

  11. Carla Mauricio

    ‘141 dies’ trenca l’embolcall dels polĂ­tics amb una elegĂ ncia que Ă©s d’admirar.

    Aquest documental ens fa navegar entre les aigĂŒes turbulentes que hi ha darrere de la polĂ­tica. Resulta curiĂłs com molts dels personatges que surten no els cal obrir la boca per tal que els puguem catalogar.

    Aquest documental ens fa navegar entre les aigĂŒes turbulentes que hi ha darrere de la polĂ­tica. S’aixeca el telĂł i comença ‘141 dies’. Una resumida i il·lustrativa explicaciĂł histĂČrica de Catalunya encapçala els primers minuts de la pel·lĂ­cula. L’explicaciĂł esdevĂ© necessĂ ria per a enllaçar amb la que serĂ  la idea originĂ ria de la creaciĂł del partit polĂ­tic en qĂŒestiĂł. Poc a poc l’espectador va coneixent i familiaritzant-se amb els personatges de l’obra, alguns coneguts i d’altres no tant, per acabar navegant entre les aigĂŒes turbulentes d’alguns dels principals membres del partit.

    A ‘141 dies’ veiem l’autĂšntica cara dels polĂ­tics. Una cara que gran part de la poblaciĂł intueix, perĂČ que pocs dirien que Ă©s tan accentuada. ‘141 dies’ trenca l’embolcall fĂ­sic i verbal que els polĂ­tics ens mostren i ens endinsa al seu cantĂł mĂ©s humĂ . Ho fa amb una elegĂ ncia que Ă©s d’admirar, perquĂš presenta els fets de manera absolutament transparent, tot allunyant-se de qualsevol espectacle morbĂłs.

    Resulta curiĂłs com molts dels personatges que surten no els cal obrir la boca per tal que els puguem catalogar. NomĂ©s cal observar els seus moviments per saber qui sĂłn. PerĂČ, tal com passa a la vida, ‘141 dies’ ha sabut retratar, tambĂ©, persones honestes i amb ganes de canviar la realitat. Aquest xoc entre les dues maneres de pensar i de fer acaba esdevenint l’essĂšncia del documental.

  12. Gooniefrvr (Son of the '80s)

    Una pel·lícula excel·lent que dissecciona la política catalana per dins sense contemplacions.

    ‘141 dies’ mostra totes les esperances, pors, errors i desil·lusions dels seus protagonistes. El gran valor de ‘141 dies’ Ă©s que ensenya de forma bastant acurada i representativa alguns dels mals principals de la polĂ­tica. Es poden aprendre moltes coses de ‘141 dies’.

    ‘141 dies’ mostra totes les esperances, pors, errors i desil·lusions dels seus protagonistes. Ho fa d’una manera mai vista, posant la cĂ mera a mode de voyeur en qualsevol conversa o discussiĂł i amb llibertat per filmar on, quan i com es vulgui. Sota l’aparença de documental a l’Ășs, s’amaga una peça excel·lent que dissecciona la polĂ­tica catalana per dins sense contemplacions.

    El gran valor de ‘141 dies’ Ă©s que ensenya de forma bastant acurada i representativa alguns dels mals principals de la polĂ­tica. L’absĂšncia d’ideals o la falta de transparĂšncia en nomĂ©s hora i mitja de metratge i utilitzant un partit de nova creaciĂł, on suposadament no s’haurien de trobar res mĂ©s que valors positius.

    Es poden aprendre moltes coses de ‘141 dies’. La principal Ă©s potser ja sabuda per tothom, perĂČ convĂ© sempre recordar-la: la polĂ­tica estĂ  podrida i es miri com es miri no hi ha res a fer a menys que nosaltres hi posem de la nostra part. PerquĂš, recordem, qui posa als polĂ­tics som nosaltres, qui decideix que cobraran sous astronĂČmics i tindran privilegis per no defensar els nostres drets som nosaltres i qui dĂłna carta blanca per jugar amb els nostres somnis som nosaltres

    ‘141 dies’ ens ensenya com es poden torçar uns ideals per part dels polĂ­tics. PerĂČ nosaltres no som polĂ­tics i tot estĂ  a les nostres mans.

  13. Ivet BoltĂ 

    Una pel·lĂ­cula rica en contingut, especialment recomanable abans d’anar a votar en unes eleccions.

    És interessant observar el comportament humĂ  davant la lluita pel poder. Sempre Ă©s positiu poder veure mĂ©s enllĂ  del que t’ensenyen els mitjans de comunicaciĂł controlats per l’establishment. És una llĂ stima que els governants estiguin silenciant ‘141 dies’ en els mitjans majoritaris.

    És una llĂ stima que els governants estiguin silenciant ‘141 dies’ en els mitjans de comunicaciĂł majoritaris. No sĂłc la primera que ho diu. El resultat de l’esforç de l’Albert Fuguet i la Susana Crestelo, directors de la pel·lĂ­cula, Ă©s un film molt ben realitzat, amĂš i que aporta un ric contingut informatiu i d’anĂ lisi a l’espectador, que viu des d’un lloc privilegiat la creaciĂł d’un partit polĂ­tic que neix amb mĂ©s daltabaixos dels que segurament pensaven els autors d’aquesta pel·lĂ­cula documental abans de començar els rodatges.

    És interessant observar el comportament humĂ  davant la lluita pel poder. I veure com es modifiquen els rols dels protagonistes quan, per guanyar les eleccions, cal destacar un lĂ­der sobre els altres per raons de popularitat social. M’imagino que aquesta circumstĂ ncia ajuda a provocar que s’acabin donant cops de colze, tot substituint cĂ rrecs per a col·locar la persona mĂ©s afĂ­ i de confiança d’un enlloc de la de l’altre.

    Recomano veure ‘141 dies’, sobretot, abans d’anar a votar en unes eleccions. Recomano veure aquesta pel·lĂ­cula, sobretot, abans d’unes eleccions perquĂš ajuda a entendre d’on ve l’anhel independentista i com s’hi han anat posicionant els diferents partits polĂ­tics de Catalunya (es pot comparar amb l’actualitat perquĂš han canviat de postura gairebĂ© tots), i potser fa reflexionar pel vot d’un mateix.

    Sempre Ă©s positiu poder veure mĂ©s enllĂ  del que t’ensenyen els mitjans de comunicaciĂł controlats per l’establishment. Aquesta pel·lĂ­cula permet endinsar-se en un partit a qui la llei electoral no dĂłna gaire oportunitats de fer-se conĂšixer, i veure-hi mĂ©s enllĂ  del que t’ensenyen sempre Ă©s positiu.

  14. Robert Sendra

    Un espiell per veure com funciona la polĂ­tica.

    Una pel·lĂ­cula molt valuosa per la professiĂł periodĂ­stica, tant per les generacions actuals com per les futures. He de felicitar els directors de ‘141 dies’ per la feina feta.

    He de felicitar els directors de ‘141 dies’ per la feina feta, sobretot pel valor periodĂ­stic que tĂ©. La pel·lĂ­cula busca una escletxa en el sistema. ‘141 dies’ es converteix en un espiell per veure com funciona la polĂ­tica durant el naixement d’un partit, SI, i la preparaciĂł d’una campanya electoral. D’altra banda, trobo que el ritme audiovisual d’aquesta pel·lĂ­cula documental Ă©s molt bo.

    Una pel·lĂ­cula molt valuosa per la professiĂł periodĂ­stica, tant per les generacions actuals com per les futures. Com a periodista, desprĂ©s d’haver vist ‘141 dies’, considero que, per la professiĂł i pels estudiants que s’estan iniciant en les ciĂšncies de la comunicaciĂł, igual de valuĂłs que el propi documental seria el seu making of per descobrir la feina de producciĂł que va permetre a Albert Fuguet i Susana Crestelo, directors de la pel·lĂ­cula, mimetitzar-se amb la feina dels dirigents del partit, especialment amb Joan Laporta i Àlex Fonoll.

    En aquesta pel·lĂ­cula queda en entredit la cadĂšncia mecĂ nica, previsible i quantificable en pressupostos i estadĂ­stiques de la polĂ­tica. On les pulsions humanes sĂłn igual d’importants: l’ambiciĂł, la il·lusiĂł, els cops de colze, el desencĂ­s d’alguns dels seus membres… Sens dubte Ă©s un exercici periodĂ­stic de salut democrĂ tica que ens mostra aspectes del naixement d’un partit que no ens agraden, com l’organitzaciĂł deficient d’unes eleccions primĂ ries. Amb aquests defectes, perĂČ, tambĂ© es demostra un aspecte que, ridĂ­culament, molts partits mai reconeixen tot i que la realitat els esclata a la cara: que els polĂ­tics cometen errors i que no deixen de ser humans, els mĂ©s humans de tots, si els errors humanitzen les persones.

    De la pel·lĂ­cula m’ha sorprĂšs que un partit de nova creaciĂł com “SI” hagi donat accĂ©s a les cĂ meres a reunions polĂšmiques o a estira i arronses entre els seus lĂ­ders. Segurament mostra una frescor, ingenuĂŻtat i transparĂšncia que no trobem en d’altres formacions. Seria d’una gran salut democrĂ tica que les formacions polĂ­tiques mĂ©s grans obrissin les portes de les seves reunions durant la preparaciĂł d’una campanya electoral. D’altra banda, no ens abandona la sensaciĂł que alguna cosa fosca estan amagant.

    Ens hem acostumat a viure la polĂ­tica com un territori de llocs comuns. De comportaments previsibles, de continent amb poc contingut i d’interessos que sovint escapen dels punts estrella dels programes electorals que els ciutadans tenim en compte a l’hora d’escollir el nostre vot. AixĂČ, a força de declaracions i contradeclaracions polĂ­tiques, de mĂ­tings programats per transmetre spots de 20 segons quan connecten les televisions i de jerarquies de partit en quĂš es silencien les veus crĂ­tiques i discordants per donar una imatge d’unitat irreal i quasi castrense. De tant en tant, aquest “avorriment” polĂ­tic pren un cert interĂšs. El debat sobiranista estĂ  aconseguint darrerament que els partits hagin d’improvisar algunes de les seves accions, perĂČ segueixen sent estructures hermĂštiques per la majoria de ciutadans.

  15. RomĂ  CatalĂ 

    Una pel·lícula que sorprÚn.

    ‘141 dies’ sorprùn pel contingut agosarat, per la seva estructura i realització i perquù la càmera arriba fins a situacions inùdites, quasi íntimes.

    ‘141 dies’ sorprĂšn pel contingut agosarat. El contingut d’aquesta pel·lĂ­cula documental va molt mĂ©s enllĂ  del cas SI i es converteix en una recerca dels mecanismes d’accĂ©s al poder dins d’un sistema en quĂš queda clar que el poble participa ‘fins a on li deixen’.

    ‘141 dies’ sorprùn per la seva estructura i realització. Perquù converteix un tema ‘informatiu’ en una ‘road movie’, un viatge d’anada i tornada fins als primers graons de l’escala del poder, fins allà a on els idealistes poden arribar i d’on no poden passar.

    ‘141 dies’ sorprùn perquù la càmera arriba fins a situacions inùdites, quasi íntimes. Sorprùn per la singular visió i claredat expositiva de la supervivùncia de la nació catalana, que emmarca l’evolució del documental.

    I a ‘141 dies’ sobretot sorprĂšn el salt sense xarxa que dos inquiets creadors, com la Susana i l’Albert, emprenen en decidir autofinançar-se un projecte en el que creuen, fora dels ‘canals habituals’. Fins i tot reparteixen crispetes! Malauradament, el quĂš no sorprĂšn Ă©s que no tingui cabuda en els mitjans de comunicaciĂł mĂ©s importants del paĂ­s, restringits als grans tĂČtems mediĂ tics. El missatge Ă©s perillĂłs pels que ‘remenen les cireres’. DemocrĂ cia sĂ­, perĂČ respectant les regles del sistema: posa’t a la cua i fes mĂšrits, quan arribis ja no sabrĂ s qui ets ni perquĂš hi ets. O sabrĂ s que hi ets per viure’n. I per servir… a quĂš? a qui?

  16. Belén Montecinos

    Una pelĂ­cula que traspasa tu pantalla y remece tu corazĂłn.

    Muy buena calidad, muy buena producciĂłn. Sientes que respiras el mismo aire que respiran los que estĂĄn al otro lado de la pantalla.. Esta es una pelĂ­cula que supera la ficciĂłn porque es pura realidad.

    Muy buena calidad, muy buena producción. Absolutamente humana y políticamente honesta. ‘141 días’ despierta la ilusión masiva de un pueblo. Una ilusión que traspasa tu pantalla y remece tu corazón.

    Se siente una respirando el mismo aire que respiran los que estån al otro lado de la pantalla. Es realidad intensa, no sé como lo logran los directores de esta película documental. Se siente la tensión como si una fuese parte del rollo, como si una estuviera a horas del conteo, a 141 días de convencer a un país de que alguien lucharå por sus sueños.

    Una película que supera la ficción porque es pura realidad. Esperanza, decepción, rabia y alegría. Todo convive en ‘141 días’.

  17. Xavi Viñas

    M’ha deixat embadalit davant la pantalla.

    Aquest Ă©s un d’aquells documentals que no et deixa indiferent i convida a fer una reflexiĂł molt necessĂ ria. La pel·lĂ­cula provoca que l’espectador visqui l’acciĂł en primera persona. És brillant la manera en quĂš els autors han aconseguit infiltrar-se en el sĂ­ d’un partit polĂ­tic sense que la seva presĂšncia es noti al llarg del documental.

    ‘141 dies’ Ă©s un d’aquells documentals que no et deixa indiferent. Quan acaba et quedes embadalit uns segons davant la pantalla per intentar assimilar tot allĂČ que t’ha aportat. No tan sols aixĂČ, sinĂł que et quedes una estona en un estat de meditaciĂł i reflexiĂł que et fa aprofundir encara mĂ©s en el tema del documental, ja que hi incorpores la teva visiĂł personal i la contrastes amb la que t’han ofert els directors. Quan una pel·lĂ­cula et provoca aquesta sensaciĂł Ă©s que a darrere hi ha feina ben feta.

    És brillant la manera en quĂš els autors han aconseguit infiltrar-se en el sĂ­ d’un partit polĂ­tic sense que la seva presĂšncia es noti al llarg del documental. Sembla fĂ cil, perĂČ no ho Ă©s en absolut. De no ser aixĂ­ aquesta peça periodĂ­stica no enganxaria tal com ho fa a mesura que van passant els minuts, ja que el pĂșblic ho notaria de seguida i perdria la credibilitat en allĂČ que s’estĂ  explicant. Per altra banda, cal reconĂšixer que els polĂ­tics tambĂ© fan un acte de sinceritat i es mostren tal com sĂłn, sense actuar de cara a la galeria. No hi ha res premeditat. Tota l’acciĂł que succeeix durant la pel·lĂ­cula Ă©s fruĂŻt de reaccions espontĂ nies dels protagonistes.

    La pel·lĂ­cula provoca que l’espectador visqui l’acciĂł en primera persona. A banda dels aspectes mĂ©s tĂšcnics, el documental tracta els mals que ataquen la polĂ­tica actual com sĂłn l’egocentrisme, l’afany de poder i el desgast emocional que provoca per la gent que hi ha implicada que creu en uns valors i en unes idees i que veuen que, poc a poc, la possibilitat de fer-les viables es va esvaint. PerĂČ no ho fa des d’una explicaciĂł plana i avorrida, sinĂł que l’espectador viu en primera persona l’acciĂł directa dels membres del partit. AixĂČ Ă©s el que el fa realment diferent.

    ‘141 dies’ convida a fer una reflexiĂł molt necessĂ ria. En definitiva, aquest documental Ă©s una crĂČnica del desgast d’una idea que sorgeix amb il·lusiĂł des de la societat civil, perĂČ que a causa de l’apariciĂł dels egocentrismes i les ganes de poder es va diluint. Un dels punts mĂ©s forts del documental Ă©s que tot i centrar-se en un sol partit no desprĂšn una visiĂł parcial, sinĂł que la reflexiĂł que proposa supera els lĂ­mits del partit protagonista per passar a qĂŒestionar l’estat actual dels partits polĂ­tics en general. Una reflexiĂł molt necessĂ ria en un moment en quĂš la societat demana un exercici de responsabilitat als dirigents polĂ­tics a l’hora d’actuar.

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *

fourteen − 10 =