Full movie, English version.”141 Days” is the first independent documentary film showing politics without censorship. The film shows, for the first time, the human relationships and the most intimate interiors of a contemporary political party. The action takes place in Catalonia in 2010, when Catalan civil society decides to undertake the independence process of its country.
HistĂČric documental i trepidant pel·lĂcula.
Susana Crestelo i Albert Fuguet ens xiuxiuegen a lâorella les intimitats de SI durant la seva primera cita electoral, per a la qual sâhan de preparar al mateix temps que crear-se i construir-se a sĂ mateixos en una cursa a contrarellotge.
Finestra a les entranyes dâun projecte polĂtic independentista catalĂ que conjuga lâidealisme dels voluntaris amb la realitat de la polĂtica mĂ©s actual amb les seves enveges, farses, Ă nsies de poder i enfrontaments dâegos.
Ăs la radiografia dâaquell moviment amb el retrat dels seus caps visibles i els seus col·laboradors mĂ©s directes.
Una gran descoberta que en cap cas deixa indiferent i que permet ser extrapolable a altres Ă mbits.
Tot i que sĂłc força reĂ cia a temes d’Ă mbit polĂtic, aquesta cinta mereix tot el meu respecte. â141 diesâ Ă©s un exemple real que ens permet conĂšixer i entendre la polĂtica. Realitat i actualitat no sempre van lligades i aquest nâĂ©s un clar exemple.
Realitat i actualitat no sempre van lligades i aquest nâĂ©s un clar exemple. Una de les grans excel·lĂšncies dâaquesta cinta Ă©s la seva voluntat dâexposar una realitat sense retrets, justificacions ni moralines finals. Una pel·lĂcula documental que dĂłna veu a tots els implicats i que cedeix als propis espectadors el dret a la crĂtica.
Tot i que sĂłc força reĂ cia a temes d’Ă mbit polĂtic, aquesta cinta mereix tot el meu respecte. Per la valentia d’endinsar-se en un projecte d’aquesta magnitud i des d’un punt de vista objectiu. Els minuts passen amb substĂ ncia i d’una forma molt amena.
â141 diesâ Ă©s un exemple real que ens permet conĂšixer i entendre la polĂtica. Una visiĂł des de dins de les relacions, febleses i defectes dels seus protagonistes que se serveixen dâuna il·lusiĂł col·lectiva per fer-se un lloc dins el panorama polĂtic. Ăs una mostra de les interioritats dâun partit polĂtic perĂČ tambĂ© una histĂČria de poder, traĂŻcions i enganys.
â141 diesâ ens transporta a la feina a lâombra, a les interioritats dels despatxos. AllĂ on la realitat abandona les mĂ scares. Aquella vessant fora de lâabast del gran pĂșblic, dâaquells que han de jutjar. Ăs una proposta atrevida que sense cap mena de censura ens descobreix la histĂČria real dâuns personatges dâactualitat.
Una pel·lĂcula que no sâha fet mai abans i que difĂcilment es podrĂ tornar a fer.
Se’m contraposen sentiments a priori difĂcils de connectar. FASCINANT la sinceritat i autenticitat de tots i cadascun dels protagonistes.
Se’m contraposen sentiments a priori difĂcils de connectar. Un documental on es mescla l’emociĂł, la il·lusiĂł, els anhels i sentiments amb l’ambiciĂł, el menyspreu, l’egolatria i la deslleialtat. DesprĂ©s de veure â141 diesâ navego entre la rĂ bia i la indiferĂšncia.
FASCINANT la sinceritat i autenticitat de tots i cadascun dels protagonistes. Es treuen les mĂ scares i es mostren tal com sĂłn, tal com ningĂș els ha vist i ningĂș els veurĂ ! Tot s’hi val per arribar al poder o per arribar on es vol o es necessita per tenir aquest poder? Una pel·lĂcula documental que no s’ha fet mai abans i que difĂcilment es podrĂ tornar a fer.
Una pelĂcula que nadie deberĂa perderse.
Visionen el documental y disfruten del mismo. Por muchas palabras, no es lo mismo verlo a que te lo cuenten y doy fe de que lo primero llega a dejar sin palabras que lo definan.
Albert Fuguet y Susana Crestelo son los directores de â141 dĂasâ, un documental que nadie deberĂa perderse para poder conocer de primera mano cĂłmo funcionan en realidad los âindependentistasâ Joan Laporta y Alfonso LĂłpez Tena, muñidores de Solidaridad Catalana por la Independencia. A estos caballeros al final lo que verdaderamente les ocupa y les preocupa es ocupar una pequeña parcela de poder, aunque sea mĂnima, y no disimularĂĄn un ĂĄpice en âcontaminarâ un recuento de votos para evitar que sean otras las opciones que manden en el partido.
Desde luego, los autores de esta obra audiovisual han tenido la perspicacia de no recurrir a los soportes tradicionales para su difusiĂłn, primero porque el coste serĂa elevado y luego, quizĂĄ lo mĂĄs importante, que hubiesen tenido mĂĄs que problemas para difundirlo en las salas comerciales de Cataluña, ya que al final, aunque los propios responsables de Solidaridad les dejaron grabar sin mayores dificultades, no debe gustar mucho en el seno del partido que se sepa cĂłmo se desarrollaron determinados acontecimientos y cĂłmo al final interesaba mĂĄs la lucha por llegar a la poltrona que el luchar por esos ideales.
Gracias a esta cinta, se ha podido ver en primera lĂnea y tambiĂ©n entre bastidores como la conformaciĂłn de un partido con un ideal claro al final acaba influenciada por unas luchas intestinas de poder, donde todos quieren subirse al carro de la poltrona, del escaño o del asiento de concejal para intentar sacar tajada al precio que sea.
Precisamente, los Laporta y compañĂa, que alegan ser distintos que otros partidos, acaban siendo en el fondo iguales⊠a todos les pierden las formas. Ahora sĂłlo queda que ustedes visionen el documental y disfruten del mismo. Por muchas palabras, no es lo mismo verlo a que te lo cuenten y doy fe de que lo primero llega a dejar sin palabras que lo definan: ver â141 dĂasâ.
Una pel·lĂcula GENIAL, excepcional i d’excel·lent realitzaciĂł.
Quan acabes de veure la pel·lĂcula, lâĂșnica cosa que et passa per la ment Ă©s la paraula GENIAL. Ăs un documental excepcional que s’ha de veure.
Genial i dâexcel·lent realitzaciĂł. No crec que es pugui dir alguna cosa original desprĂ©s de veure la pel·lĂcula documental â141 diesâ dels directors Albert Fuguet i Susana Crestelo. Simplement, en veure els primers crĂšdits, l’Ășnic que et passa per la ment Ă©s la paraula GENIAL. El que demana avui en dia la societat Ă©s transparĂšncia i, al llarg del documental, Ă©s el que es mostra. La transparĂšncia com tambĂ© la decadĂšncia d’un partit polĂtic, en aquest cas SI. No hi entenc massa, perĂČ des del meu punt de vista Ă©s d’una excel·lent realitzaciĂł; i aixĂČ ajuda plenament a la transparĂšncia que es projecta.
Ăs un documental que s’ha de veure. Crec sincerament, que la pel·lĂcula ens mostra la crua realitat d’un partit polĂtic sense cap mena de censura i aixĂČ Ă©s el que necessita veure Catalunya. Ăs un documental que s’ha de veure, s’ha de conĂšixer la realitat plenament diferent de la realitat que es ven. Al inici, sembla que els polĂtics professionals que hi apareixen estiguin disposats a canviar la situaciĂł de falsa democrĂ cia, a fer vertaderament una polĂtica social que tingui en compte la societat. Una polĂtica doncs, de voluntaris i voluntĂ ries del paĂs. I Ă©s que, una de les frases a destacar del, si no m’equivoco, Joan Laporta Ă©s: âAixĂČ no Ă©s polĂtica, Ă©s fer PaĂsâ. A mesura que passen els minuts, perĂČ, t’adones que la frase queda totalment capgirada, i que l’ambiciĂł, la polĂtica personal i l’enveja sĂłn els veritables lĂders del procĂ©s.
Crec que el documental Ă©s excepcional. Des dels primers minuts m’hi he quedat enganxada i he tingut moments de tot i la veritat Ă©s que no et quedes indiferent. Realment el penso recomanar a tots els meus amics. Realment ha valgut la pena!
â141 diesâ tâenganxa des del primer moment pel seu pols narratiu i per la seva fotografia i espontaneĂŻtat.
Una pel·lĂcula que enganxa en la quĂš hi veiem com es mouen les peces al joc de la polĂtica. MagnĂfic treball.
MagnĂfic treball. La primera paraula que em ve al cap desprĂ©s de veure per primer cop â141 diesâ Ă©s: honestedat. Em sembla una paraula adequada per qualificar el magnĂfic treball de lâAlbert i la Susana que, malgrat les dificultats econĂČmiques, materials i humanes, van apostar i creure en un projecte periodĂstic i lâhan sabut defensar fins al final.
Una pel·lĂcula que enganxa. Crec que el documental enganxa des del primer moment pel seu pols narratiu, per la seva fotografia, amb una dosi important dâespontaneĂŻtat i que lâevoluciĂł dels esdeveniments encara fa que sigui un document mĂ©s interessant.
Com es mouen les peces al joc de la polĂtica. Si amb âFC Barcelona Confidencialâ vam descobrir les interioritats dâuna junta dâun club de futbol, amb â141 diesâ podem veure amb tot detall la constituciĂł i evoluciĂł dâun partit polĂtic que naixia del no-res. Moltes de les coses que hi veiem ens poden donar pistes de com es mouen les peces al joc de la polĂtica i de com poden ser dâefĂmeres les coses.
Un documental Ășnic i molt recomanable.
La pel·lĂcula sorprĂšn, mai sâha vist res semblant. Una llĂ stima que els mitjans parlin tan poc de â141 diesâ.
Una llĂ stima que els mitjans parlin tan poc de â141 diesâ. En primer lloc dir que Ă©s una llĂ stima que aquest documental no hagi tingut mĂ©s difusiĂł, jo no en tenia ni idea de la seva existĂšncia fins que em va aparĂšixer per Twitter. Documental autofinançat, autoproduĂŻt i autodistribuĂŻt, aixĂČ em va agradar i vaig decidir mirar-lo.
La pel·lĂcula sorprĂšn. Un cop vist, vaig quedar gratament sorpresa, el documental mostra sense cap tipus de complexe la polĂtica per dins, els protagonistes es mostren tal com son. Ăs realment sorprenent que els realitzadors hagin pogut tenir aquest tipus d’accĂ©s al procĂ©s de creaciĂł del nou partit polĂtic. Albert Fuguet explica que mai seâls van prendre seriosament, âpensaven que Ă©rem uns aficionatsâ.
Mai sâha vist res semblant. EstĂ molt ben fet i muntat, et permet entendre a la perfecciĂł com Ă©s la polĂtica catalana i fa una mica de resum histĂČric molt pedagĂČgic, la veritat Ă©s que Ă©s un documental Ășnic, mai sâha vist res semblant, i molt recomanable.
Es pot veure com una iniciativa popular Ă©s dinamitada per polĂtics i personatges amb poder mediĂ tic. El material gravat i els comentaris dels protagonistes parlen per si sols.
Un exemple de lâexercici del periodisme necessari.
La pel·lĂcula atrau lâatenciĂł de lâespectador, que tambĂ© gaudeix dâuna imatge molt cuidada. Un projecte valent i un treball periodĂstic de base.
Un projecte valent. Un context, lâactual, que demana inevitablement uns moments de seriosa reflexiĂł; i un exemple de lâexercici del periodisme necessari, aquell que no es conforma amb empassar-se el missatge dâuna declaraciĂł polĂtica, sinĂł que tĂ© lâambiciĂł de mirar mĂ©s enllĂ . Uns âastresâ que sâhan alineat a â141 diesâ i que fan dâaquesta pel·lĂcula documental una mirada crĂtica curosament tractada sobre lâinici i primeres passes dâun projecte polĂtic, Solidaritat Catalana per la IndependĂšncia, a mĂ©s de permetre una molt rĂ pida extrapolaciĂł a la resta del teixit polĂtic del nostre paĂs.
La pel·lĂcula atrau lâatenciĂł de lâespectador, que tambĂ© gaudeix dâuna imatge molt cuidada. Il·lusiĂł, desavinences, ambicions de poder… Aquests missatges es transmeten de la millor manera possible, portant els ulls de lâespectador als mateixos escenaris i les mateixes situacions Ă cides en quĂš es troben diferents membres del teixit polĂtic del paĂs a travĂ©s dâun objectiu que, de vegades, fa pensar que Ă©s invisible als protagonistes. En definitiva, una transparĂšncia que no pot sinĂł atraure lâatenciĂł dâun pĂșblic que tambĂ© gaudirĂ dâuna imatge molt cuidada.
Un treball periodĂstic de base. Personalment, i escombro cap a casa, considero que â141 diesâ porta tambĂ© un vertader exemple de respecte per un treball periodĂstic de base, en un moment on es qĂŒestiona dia a dia la validesa de la professiĂł. I tot aixĂČ tambĂ© emmarcat en una conjuntura que desafavoreix iniciatives culturals com aquesta, perĂČ que Albert Fuguet i Susana Crestelo no dubten en defensar a travĂ©s de la distribuciĂł mĂ©s propera i potencialment mĂ©s efectiva que existeix avui dia. Els dono lâenhorabona, molt sincerament, per la seva feina i per dignificar la base periodĂstica darrere del seu projecte!
Una excelente pelĂcula.
Un guiĂłn muy bien armado. Esto que pasĂł en Cataluña podrĂa ser perfectamente trasladado a Chile u otro paĂs.
Un guiĂłn muy bien armado. Una pelĂcula excelente no sĂłlo por su guiĂłn, sino porque retrata lo que es la polĂtica universal por dentro. El protagonismo de Fenoll es fantĂĄstico. Es muy interesante como ese personaje pasa de un simple tipo a ser la cara visible de lo que sucede en la polĂtica actual
Esto que pasĂł en Cataluña podrĂa ser perfectamente trasladado a Chile u otro paĂs. En la polĂtica actual, al final, todos sucumben al poder. Buscan un lugar en lo alto y olvidan el sueño de libertad por el cual se luchaba desde un principio. En â141 dĂasâ Fenoll lucha, pero no puede con el “establishment”, y ya estĂĄ.
Una pel·lĂcula molt bona.
‘141 diesâ retrata la porqueria que hi ha darrere de la majoria de partits polĂtics del sud d’Europa.
â141 diesâ retrata la porqueria que hi ha darrere de la majoria de partits polĂtics del sud d’Europa. Potser sorprĂšn que aixĂČ no s’hagi vist mai aixĂ en pantalla gran, perĂČ n’estic segur que el personal que ha tingut militĂ ncies polĂtiques no s’estranyarĂ de gairebĂ© res…
Opino que la pel·lĂcula docu-reality â141 diesâ Ă©s molt bona. Vist des de dins amb un punt de vista exclusiu i resseguint tota la campanya i precampanya de SI (un nou partit polĂtic de Catalunya)… O sigui, com fan les organitzacions de doble moral, aprofitar-se dels incauts i de la bona fe de molts voluntaristes per assegurar el futur immediat d’uns pocavergonyes. El pa de cada dia de la polĂtica de Catalunya (lliure!)
La pel·lĂcula m’ha portat records molt agradables de la campanya electoral de 2010. Va ser genial. A la campanya jo feia de representant electoral general i, alhora, de cap de comunicaciĂł de la CORI (http://cori.cat). A la CORI no hi ha gaire pressupost i el personal fa moltes tasques, perĂČ presentar-se a unes autonĂČmiques Ă©s nomĂ©s qĂŒestiĂł de ganes i de gent per emplenar quatre llistes provincials. Me’n recordo que ens en fotĂem bastant dels de SI, per moltes raons, perĂČ una d’elles era que nosaltres vam fer la campanya (tota!) amb 1.000 euros, comunicaciĂł inclosa, i vam aconseguir prime time a la majoria de cadenes de televisiĂł privades espanyoles. En part va ser grĂ cies a la Carmen de Mairena, el nostre fitxatge estrella per Barcelona, i vam riure molt quan en Joan Laporta i la seva tropa van haver de recĂłrrer a Maria Lapiedra per xupar una mica de cĂ mera gratis.
â141 diesâ trenca lâembolcall dels polĂtics amb una elegĂ ncia que Ă©s dâadmirar.
Aquest documental ens fa navegar entre les aigĂŒes turbulentes que hi ha darrere de la polĂtica. Resulta curiĂłs com molts dels personatges que surten no els cal obrir la boca per tal que els puguem catalogar.
Aquest documental ens fa navegar entre les aigĂŒes turbulentes que hi ha darrere de la polĂtica. Sâaixeca el telĂł i comença â141 diesâ. Una resumida i il·lustrativa explicaciĂł histĂČrica de Catalunya encapçala els primers minuts de la pel·lĂcula. LâexplicaciĂł esdevĂ© necessĂ ria per a enllaçar amb la que serĂ la idea originĂ ria de la creaciĂł del partit polĂtic en qĂŒestiĂł. Poc a poc lâespectador va coneixent i familiaritzant-se amb els personatges de lâobra, alguns coneguts i dâaltres no tant, per acabar navegant entre les aigĂŒes turbulentes dâalguns dels principals membres del partit.
A â141 diesâ veiem lâautĂšntica cara dels polĂtics. Una cara que gran part de la poblaciĂł intueix, perĂČ que pocs dirien que Ă©s tan accentuada. â141 diesâ trenca lâembolcall fĂsic i verbal que els polĂtics ens mostren i ens endinsa al seu cantĂł mĂ©s humĂ . Ho fa amb una elegĂ ncia que Ă©s dâadmirar, perquĂš presenta els fets de manera absolutament transparent, tot allunyant-se de qualsevol espectacle morbĂłs.
Resulta curiĂłs com molts dels personatges que surten no els cal obrir la boca per tal que els puguem catalogar. NomĂ©s cal observar els seus moviments per saber qui sĂłn. PerĂČ, tal com passa a la vida, â141 diesâ ha sabut retratar, tambĂ©, persones honestes i amb ganes de canviar la realitat. Aquest xoc entre les dues maneres de pensar i de fer acaba esdevenint lâessĂšncia del documental.
Una pel·lĂcula excel·lent que dissecciona la polĂtica catalana per dins sense contemplacions.
‘141 diesâ mostra totes les esperances, pors, errors i desil·lusions dels seus protagonistes. El gran valor de â141 diesâ Ă©s que ensenya de forma bastant acurada i representativa alguns dels mals principals de la polĂtica. Es poden aprendre moltes coses de â141 diesâ.
â141 diesâ mostra totes les esperances, pors, errors i desil·lusions dels seus protagonistes. Ho fa dâuna manera mai vista, posant la cĂ mera a mode de voyeur en qualsevol conversa o discussiĂł i amb llibertat per filmar on, quan i com es vulgui. Sota lâaparença de documental a lâĂșs, sâamaga una peça excel·lent que dissecciona la polĂtica catalana per dins sense contemplacions.
El gran valor de â141 diesâ Ă©s que ensenya de forma bastant acurada i representativa alguns dels mals principals de la polĂtica. LâabsĂšncia dâideals o la falta de transparĂšncia en nomĂ©s hora i mitja de metratge i utilitzant un partit de nova creaciĂł, on suposadament no sâhaurien de trobar res mĂ©s que valors positius.
Es poden aprendre moltes coses de â141 diesâ. La principal Ă©s potser ja sabuda per tothom, perĂČ convĂ© sempre recordar-la: la polĂtica estĂ podrida i es miri com es miri no hi ha res a fer a menys que nosaltres hi posem de la nostra part. PerquĂš, recordem, qui posa als polĂtics som nosaltres, qui decideix que cobraran sous astronĂČmics i tindran privilegis per no defensar els nostres drets som nosaltres i qui dĂłna carta blanca per jugar amb els nostres somnis som nosaltres
â141 diesâ ens ensenya com es poden torçar uns ideals per part dels polĂtics. PerĂČ nosaltres no som polĂtics i tot estĂ a les nostres mans.
Una pel·lĂcula rica en contingut, especialment recomanable abans dâanar a votar en unes eleccions.
Ăs interessant observar el comportament humĂ davant la lluita pel poder. Sempre Ă©s positiu poder veure mĂ©s enllĂ del que tâensenyen els mitjans de comunicaciĂł controlats per lâestablishment. Ăs una llĂ stima que els governants estiguin silenciant â141 diesâ en els mitjans majoritaris.
Ăs una llĂ stima que els governants estiguin silenciant â141 diesâ en els mitjans de comunicaciĂł majoritaris. No sĂłc la primera que ho diu. El resultat de lâesforç de lâAlbert Fuguet i la Susana Crestelo, directors de la pel·lĂcula, Ă©s un film molt ben realitzat, amĂš i que aporta un ric contingut informatiu i dâanĂ lisi a lâespectador, que viu des dâun lloc privilegiat la creaciĂł dâun partit polĂtic que neix amb mĂ©s daltabaixos dels que segurament pensaven els autors dâaquesta pel·lĂcula documental abans de començar els rodatges.
Ăs interessant observar el comportament humĂ davant la lluita pel poder. I veure com es modifiquen els rols dels protagonistes quan, per guanyar les eleccions, cal destacar un lĂder sobre els altres per raons de popularitat social. Mâimagino que aquesta circumstĂ ncia ajuda a provocar que sâacabin donant cops de colze, tot substituint cĂ rrecs per a col·locar la persona mĂ©s afĂ i de confiança dâun enlloc de la de lâaltre.
Recomano veure â141 diesâ, sobretot, abans dâanar a votar en unes eleccions. Recomano veure aquesta pel·lĂcula, sobretot, abans dâunes eleccions perquĂš ajuda a entendre dâon ve lâanhel independentista i com sâhi han anat posicionant els diferents partits polĂtics de Catalunya (es pot comparar amb lâactualitat perquĂš han canviat de postura gairebĂ© tots), i potser fa reflexionar pel vot dâun mateix.
Sempre Ă©s positiu poder veure mĂ©s enllĂ del que tâensenyen els mitjans de comunicaciĂł controlats per lâestablishment. Aquesta pel·lĂcula permet endinsar-se en un partit a qui la llei electoral no dĂłna gaire oportunitats de fer-se conĂšixer, i veure-hi mĂ©s enllĂ del que tâensenyen sempre Ă©s positiu.
Un espiell per veure com funciona la polĂtica.
Una pel·lĂcula molt valuosa per la professiĂł periodĂstica, tant per les generacions actuals com per les futures. He de felicitar els directors de â141 diesâ per la feina feta.
He de felicitar els directors de â141 diesâ per la feina feta, sobretot pel valor periodĂstic que tĂ©. La pel·lĂcula busca una escletxa en el sistema. â141 diesâ es converteix en un espiell per veure com funciona la polĂtica durant el naixement dâun partit, SI, i la preparaciĂł dâuna campanya electoral. Dâaltra banda, trobo que el ritme audiovisual dâaquesta pel·lĂcula documental Ă©s molt bo.
Una pel·lĂcula molt valuosa per la professiĂł periodĂstica, tant per les generacions actuals com per les futures. Com a periodista, desprĂ©s dâhaver vist â141 diesâ, considero que, per la professiĂł i pels estudiants que sâestan iniciant en les ciĂšncies de la comunicaciĂł, igual de valuĂłs que el propi documental seria el seu making of per descobrir la feina de producciĂł que va permetre a Albert Fuguet i Susana Crestelo, directors de la pel·lĂcula, mimetitzar-se amb la feina dels dirigents del partit, especialment amb Joan Laporta i Ălex Fonoll.
En aquesta pel·lĂcula queda en entredit la cadĂšncia mecĂ nica, previsible i quantificable en pressupostos i estadĂstiques de la polĂtica. On les pulsions humanes sĂłn igual dâimportants: lâambiciĂł, la il·lusiĂł, els cops de colze, el desencĂs dâalguns dels seus membres… Sens dubte Ă©s un exercici periodĂstic de salut democrĂ tica que ens mostra aspectes del naixement dâun partit que no ens agraden, com lâorganitzaciĂł deficient dâunes eleccions primĂ ries. Amb aquests defectes, perĂČ, tambĂ© es demostra un aspecte que, ridĂculament, molts partits mai reconeixen tot i que la realitat els esclata a la cara: que els polĂtics cometen errors i que no deixen de ser humans, els mĂ©s humans de tots, si els errors humanitzen les persones.
De la pel·lĂcula mâha sorprĂšs que un partit de nova creaciĂł com âSIâ hagi donat accĂ©s a les cĂ meres a reunions polĂšmiques o a estira i arronses entre els seus lĂders. Segurament mostra una frescor, ingenuĂŻtat i transparĂšncia que no trobem en dâaltres formacions. Seria dâuna gran salut democrĂ tica que les formacions polĂtiques mĂ©s grans obrissin les portes de les seves reunions durant la preparaciĂł dâuna campanya electoral. Dâaltra banda, no ens abandona la sensaciĂł que alguna cosa fosca estan amagant.
Ens hem acostumat a viure la polĂtica com un territori de llocs comuns. De comportaments previsibles, de continent amb poc contingut i dâinteressos que sovint escapen dels punts estrella dels programes electorals que els ciutadans tenim en compte a lâhora dâescollir el nostre vot. AixĂČ, a força de declaracions i contradeclaracions polĂtiques, de mĂtings programats per transmetre spots de 20 segons quan connecten les televisions i de jerarquies de partit en quĂš es silencien les veus crĂtiques i discordants per donar una imatge dâunitat irreal i quasi castrense. De tant en tant, aquest âavorrimentâ polĂtic pren un cert interĂšs. El debat sobiranista estĂ aconseguint darrerament que els partits hagin dâimprovisar algunes de les seves accions, perĂČ segueixen sent estructures hermĂštiques per la majoria de ciutadans.
Una pel·lĂcula que sorprĂšn.
â141 diesâ sorprĂšn pel contingut agosarat, per la seva estructura i realitzaciĂł i perquĂš la cĂ mera arriba fins a situacions inĂšdites, quasi Ăntimes.
â141 diesâ sorprĂšn pel contingut agosarat. El contingut dâaquesta pel·lĂcula documental va molt mĂ©s enllĂ del cas SI i es converteix en una recerca dels mecanismes dâaccĂ©s al poder dins dâun sistema en quĂš queda clar que el poble participa âfins a on li deixenâ.
â141 diesâ sorprĂšn per la seva estructura i realitzaciĂł. PerquĂš converteix un tema âinformatiuâ en una âroad movieâ, un viatge dâanada i tornada fins als primers graons de lâescala del poder, fins allĂ a on els idealistes poden arribar i dâon no poden passar.
â141 diesâ sorprĂšn perquĂš la cĂ mera arriba fins a situacions inĂšdites, quasi Ăntimes. SorprĂšn per la singular visiĂł i claredat expositiva de la supervivĂšncia de la naciĂł catalana, que emmarca lâevoluciĂł del documental.
I a â141 diesâ sobretot sorprĂšn el salt sense xarxa que dos inquiets creadors, com la Susana i lâAlbert, emprenen en decidir autofinançar-se un projecte en el que creuen, fora dels âcanals habitualsâ. Fins i tot reparteixen crispetes! Malauradament, el quĂš no sorprĂšn Ă©s que no tingui cabuda en els mitjans de comunicaciĂł mĂ©s importants del paĂs, restringits als grans tĂČtems mediĂ tics. El missatge Ă©s perillĂłs pels que âremenen les cireresâ. DemocrĂ cia sĂ, perĂČ respectant les regles del sistema: posaât a la cua i fes mĂšrits, quan arribis ja no sabrĂ s qui ets ni perquĂš hi ets. O sabrĂ s que hi ets per viureân. I per servir… a quĂš? a qui?
Una pelĂcula que traspasa tu pantalla y remece tu corazĂłn.
Muy buena calidad, muy buena producciĂłn. Sientes que respiras el mismo aire que respiran los que estĂĄn al otro lado de la pantalla.. Esta es una pelĂcula que supera la ficciĂłn porque es pura realidad.
Muy buena calidad, muy buena producciĂłn. Absolutamente humana y polĂticamente honesta. â141 dĂasâ despierta la ilusiĂłn masiva de un pueblo. Una ilusiĂłn que traspasa tu pantalla y remece tu corazĂłn.
Se siente una respirando el mismo aire que respiran los que estĂĄn al otro lado de la pantalla. Es realidad intensa, no sĂ© como lo logran los directores de esta pelĂcula documental. Se siente la tensiĂłn como si una fuese parte del rollo, como si una estuviera a horas del conteo, a 141 dĂas de convencer a un paĂs de que alguien lucharĂĄ por sus sueños.
Una pelĂcula que supera la ficciĂłn porque es pura realidad. Esperanza, decepciĂłn, rabia y alegrĂa. Todo convive en â141 dĂasâ.
M’ha deixat embadalit davant la pantalla.
Aquest Ă©s un dâaquells documentals que no et deixa indiferent i convida a fer una reflexiĂł molt necessĂ ria. La pel·lĂcula provoca que lâespectador visqui lâacciĂł en primera persona. Ăs brillant la manera en quĂš els autors han aconseguit infiltrar-se en el sĂ dâun partit polĂtic sense que la seva presĂšncia es noti al llarg del documental.
â141 diesâ Ă©s un dâaquells documentals que no et deixa indiferent. Quan acaba et quedes embadalit uns segons davant la pantalla per intentar assimilar tot allĂČ que tâha aportat. No tan sols aixĂČ, sinĂł que et quedes una estona en un estat de meditaciĂł i reflexiĂł que et fa aprofundir encara mĂ©s en el tema del documental, ja que hi incorpores la teva visiĂł personal i la contrastes amb la que tâhan ofert els directors. Quan una pel·lĂcula et provoca aquesta sensaciĂł Ă©s que a darrere hi ha feina ben feta.
Ăs brillant la manera en quĂš els autors han aconseguit infiltrar-se en el sĂ dâun partit polĂtic sense que la seva presĂšncia es noti al llarg del documental. Sembla fĂ cil, perĂČ no ho Ă©s en absolut. De no ser aixĂ aquesta peça periodĂstica no enganxaria tal com ho fa a mesura que van passant els minuts, ja que el pĂșblic ho notaria de seguida i perdria la credibilitat en allĂČ que sâestĂ explicant. Per altra banda, cal reconĂšixer que els polĂtics tambĂ© fan un acte de sinceritat i es mostren tal com sĂłn, sense actuar de cara a la galeria. No hi ha res premeditat. Tota lâacciĂł que succeeix durant la pel·lĂcula Ă©s fruĂŻt de reaccions espontĂ nies dels protagonistes.
La pel·lĂcula provoca que lâespectador visqui lâacciĂł en primera persona. A banda dels aspectes mĂ©s tĂšcnics, el documental tracta els mals que ataquen la polĂtica actual com sĂłn lâegocentrisme, lâafany de poder i el desgast emocional que provoca per la gent que hi ha implicada que creu en uns valors i en unes idees i que veuen que, poc a poc, la possibilitat de fer-les viables es va esvaint. PerĂČ no ho fa des dâuna explicaciĂł plana i avorrida, sinĂł que lâespectador viu en primera persona lâacciĂł directa dels membres del partit. AixĂČ Ă©s el que el fa realment diferent.
â141 diesâ convida a fer una reflexiĂł molt necessĂ ria. En definitiva, aquest documental Ă©s una crĂČnica del desgast dâuna idea que sorgeix amb il·lusiĂł des de la societat civil, perĂČ que a causa de lâapariciĂł dels egocentrismes i les ganes de poder es va diluint. Un dels punts mĂ©s forts del documental Ă©s que tot i centrar-se en un sol partit no desprĂšn una visiĂł parcial, sinĂł que la reflexiĂł que proposa supera els lĂmits del partit protagonista per passar a qĂŒestionar lâestat actual dels partits polĂtics en general. Una reflexiĂł molt necessĂ ria en un moment en quĂš la societat demana un exercici de responsabilitat als dirigents polĂtics a lâhora dâactuar.