2009. Televisió.
Directors: Pablo Finquelievich, Albert Fuguet i Susana Crestelo.
Capítol 1. L’Anna Verbon, jove promesa de les relacions públiques, explica com va deixar la seva exitosa carrera per muntar una petita botiga de barri. D’altra banda el Salvador Casaseca, xef de cuina de renom, explica com va abandonar la vida que duia lligat de mans i peus entre fogons per a muntar el seu propi restaurant-hostal a la muntanya.
Capítol 2. L’Anna Subirats va abandonar les seves tasques de preparadora física per anar a viure en plena natura i d’allò que li donava la terra. Uns anys més tard la Marina Aguilar, una jove dissenyadora gràfica, es va fixar com a objectiu poder desenvolupar la seva creativitat al servei de la ciutadania. Però en cap cas es plantejava abandonar la vida al mas on ha viscut tota la vida.
Capítol 3. A Tarragona, La Bàrbara Vastenavond es va trobar amb una mancança quan va ser mare per primera vegada: no trobava llocs on passar un cap de setmana en família. Aquest va ser l’embrió del seu projecte. A Barcelona, l’Ignasi Belda va aprofitar els seus privilegiats coneixements en enginyeria per ajudar a desenvolupar fàrmacs que puguin guarir malalties que avui dia encara costen de tractar.
Capítol 4. Farta de les directrius de les grans empreses de màrqueting, la Caro Alvira va decidir donar un cop a la taula. En una finca rural a prop de Vic, el Xevi Arcarons va veure com posaven a la venda els terrenys que hi havia davant el mas on havia crescut. Amb molt d’esforç, va poder fer una oferta per comprar aquells terrenys i els va aprofitar per guanyar-se la vida.
Capítol 5. El Xavier Aguilera havia viscut de la indústria tèxtil a Igualada, en una empresa familiar que feia generacions que funcionava. Però el negoci es va enfonsar a tota la comarca i es va haver de reinventar. En una situació semblant es va trobar en José Luis, un romàntic motorista. En quedar-se sense feina no s’ho va pensar dues vegades i va muntar el seu taller especialitzat en Harley Davidson.
Capítol 6. El Jordi Pérez explica com es pot revolucionar el món del màrqueting aprofitant les noves tecnologies. En aquest sentit, va muntar la seva pròpia consultora a Lloret de Mar. A l’altra extrem del litoral català, a Reus, la Sílvia Edo mostra com es pot compaginar una empresa familiar amb una família nombrosa.
La Mònica Fontseca va adaptar casa seva, a Granollers, per a poder guanyar-se la vida i poder passar tanta estona com fos possible amb la seva filla. Més a l’interior, l’Adrià Russo mostra com a base d’esforç i dedicació les crisis econòmiques no poden fer res contra l’esperit de superació i lluita d’un emprenedor.
Capítol 8. La Mar Bufí és una jove dissenyadora, creativa, estudiant i amb una intensa vida social. Ha posat tots els seus valors en un còctel i el resultat ha estat una botiga on pot vendre les seves pròpies creacions. A la demarcació de Lleida, en David Paz va saber aprofitar una antiga masia per comercialitzar queviures ecològics tal com ho feien els seus avis.
Capítol 9. L’Àlex Padró tenia molt clar que els millors moments els passava envoltat dels seus amics gaudint d’una bona cervesa. Tant era així que va aprendre a elaborar cervesa a casa amb productes naturals. Tan bona era la cervesa que va decidir comercialitzar-la tot muntant la seva pròpia fàbrica cervesera. Al Pirineu, el Joan Cutrina va saber trobar una peculiar sortida a la finca on havien crescut els seus sogres.
Capítol 10. L’Oriol Garriga és pallasso i amb molt d’orgull. Aquest noi de la Catalunya central no va dubtar ni un minut a guanyar-se la vida repartint rialles muntant la seva pròpia companyia d’espectacles. A Barcelona l’Eva Fernández, una advocada carregada de valors socials, es va allunyar de l’estabilitat laboral per llançar-se a la piscina amb projectes propis.
Capítol 11. La Carlotta Freixas era una reconeguda secretària de direcció fins que va decidir deixar d’acatar ordres per prendre les seves pròpies decisions. A Terrassa, el Gerard Marcó és un jove productor de cinema. El seu somni és crear la seva pròpia pel·lícula. El camí és llarg, feixuc i ple d’entrebancs.
Capítol 12. L’Albert Majós es defineix com a “kamikaze”. El que més li agrada és crear coses noves i poder-les compartir amb la seva parella Amb aquests paràmetres es guanya la vida, traient el màxim suc dels seus projectes personals. Al Vallès Oriental, el Jordi Bufí també va saber aprofitar la seva passió per muntar una petita empresa de noves tecnologies que li permetés gaudir del seu fill i de la seva dona.
Capítol 13. La Irene Belenguer era productora audiovisual. Farta de la inestabilitat del sector va decidir donar màniga ampla a la seva creativitat. Al cor de Catalunya, en Pep Ayora era un valorat alt càrrec d’una gran empresa. Però la seva passió era portar felicitat allà on podia. Amb una família i uns quants deutes, va decidir donar un cop de timó a la seva vida i canviar la corbata pel nas de pallasso.
